INICI‎ > ‎

HISTÒRIA DEL CENTRE

FUNDACIÓ DEL COL·LEGI SANT FRANCESC

La creació d'un col·legi on els escolars, després de l'educació primària, pogueren ampliar i prosseguir estudis en el seu mateix poble ( batxillerat elemental o formació professional), sense haver de desplaçar-se a altres poblacions, és una vella inquietud dels vorassuarencs.

L'oportunitat es presentà quan l'ordre Caputxina decidí, l'any 1947, establir un seminari seràfic a Guadassuar. Era l'ocasió perquè, tot seguit, s'obrira un col·legi per als estudiants de Guadassuar, regit pels mateixos religiosos. Amb tal motiu es constituí una Junta de veïns per a col·laborar, junt als frares caputxins, en la realització d'aquest ambiciós projecte.

Començaren les obres del seminari o "CONVENT", com llavors s'anomenava popularment, en el mateix indret que hui ocupa l'edificació del col·legi de Sant Francesc, al costat de l'ermita de Sant Roc.

La primera pedra la col·locà, el 6 d'agost de 1947, festa del Santíssim Crist de la Penya, el P. ESTANISLAU Mª DE GUADASSUAR, aleshores superior provincial dels caputxins. Assistiren a l'acte, a més de nombrosos veïns i frares de l'ordre Caputxina, el rector de la Parròquia En Salvador Cotanda Mateu i l'alcalde En Francesc Asensi Colomina.

Amb la il·lusió de tothom s'iniciaren les obres. Els veïns de Guadassuar cooperaren amb donatius i treball personal. Els carreters voluntaris foren protagonistes en aquelles jornades del carreteig de materials de construcció. S'alçaren els fonaments, de tan extraordinària solidesa, que semblava l'edificació d'una catedral. Però quan els murs encara no aplegaven a dos pams del sòl, se suspengueren definitivament les obres. Els nous superiors caputxins, elegits en el capítol de 1948, estimaren més procedent canalitzar tots els seus esforços en la construcció del col·legi de Sant Bonaventura de Múrcia, missió que encarregaren al nostre paisà P.Estanislau. Donava pena veure aquelles parets esmussades que parlaven d'una esperança frustrada.

COL·LEGI D'EDUCACIÓ GENERAL BÁSICA
Passaren 18 anys i el 1965, la Santa Seu conced la parròquia de Guadassuar a l'ordre caputxina i hi fou nomenat rector el pare Estanislau Mª de Guadassuar.

Construcció del col·legi Sant FrancescDe nou tornà a remoure's l'antiga pretensió dels vorassuarencs El P Estanislau decideix portar a cap l'ambiciós projecte, aprofitant l'experiència adquirida en la fundació del Col·legi de Sant Bonaventura de Múrcia: Construir un gran col·legi on Guadassuar trobara la fòrmula d'educar l'esdevenir dels seus fills no mendicar cap favor en altres poblacions allò que poguera ell mateix oferir. Aquesta vegada, per evitar contratemps i malentesos, el col.legi seria de la pròpia parròquia.

L'any 1970 el P. Estanisiau renuncià a la rectoria per dedicar-se de ple a la creació del col·legi, el qual s'aconseguí construir amb la subvenció de l'Estat de 5.596.000 ptes. més un prèstec de 621.000; important fou la donació de l'Ordre Caputxina dels solars i obres iniciades del frustrat seminari seràfic; les aportacions de la Parròquia i els donatius i treball personal d'algunes famílies vorassuarenques. El col·legi comprà a l'Ajuntament el camp de l'est, el qual havia estat cedit per la família Tortosa per a activitats benèfiques o culturals.Construcció del col·legi Sant Francesc

Hi hagué a més, quan el curs ja s'havia iniciat, una contribució molt simpàtica dels pares dels alumnes amb la col·laboració d'alguns carrejadors, els quals es mobilitzaren alguns diumenges per a portar grava i alçar el nivel del pati d'esbargiment i camp d'esports evitar les inundacions en temps de pluja.

Quan les obres estaven molt avançades, el Col·legi hagué d'adaptar-se a la nova reforma d'educació, com diu el P. Estanislau:

" Yo tenia la idea de crear un colegio en el que los alumnos y alumnas pudiesen continuar estudiando después de terminar la Enseñanza Primaria. y con este propósito me decidí a fundar este colegio. Para el año 1972 ya estaba todo dispuesto para que pasase a ser filial del Instituto de Alzira. Pero la nueva Ley de Educación de 4 de agosto de 1970, ha suprimido la Enseñanza Media Elemental, poniendo en su lugar la Educación General Básica, obligatoria para todos. Dios mediante, desde el próximo septiembre, se darán cIases de los cinco primeros cursos de E.G.B., ordinariamente de seis a diez años. En el curso siguiente se agregarán clases del sexto curso; al siguiente de séptimo y finalmente, al siguiente de octavo. Es decir, que nuestro deseo es que los que se inscriban en la matrícula del colegio puedan terminar en él todos los cursos de la Educación General Básica, hasta los catorce".

BENEDICCIÓ i INAUGURACIÓ DEL COL·LEGl DE SANT FRANCESC

El 13 de setembre de 1971 el col·legi Sant Francesc de Guadassuar, començà la seua labor docent, sota la direcció del P. ESTANISLAU i amb els professors N'ÀNGEL PRIMO DOMENECH i N'ANTONl ROIG OSCA.

La inauguració fou senzilla, ja que el P.Estanislau decidí deixar per a més avant, quan s'acabaren totes les obres, la presentació oficial del centre. No obstant, a més dels alumnes i els seus pares, acudiren nombrosos veïns.

Es celebrà, en l'ermita de Sant Roc l'Eucaristia, on el P.Estanislau pronuncià la primera lliçó magistral als escolars sobre l'ideari del col·legi el seu lema: "Virtut i ciència"

Davant la portada del Col·legi el P. Estanislau procedí a la seua benedicció i tot seguit els estudianis passaren a les seues respectives aules per iniciar el primer dia escolar, en una jornada històrica per al Col·legi Sant Francesc.

PRESENTACIÓ OFICIAL DEL COL·LEGl

Quan el Col·legi tenia rematades totes les obres, fou aprovat oficialment el 7 de Benedicció i presentació oficial del Col·legi Sant Francescnovembre de 1972.

El 7 d'octubre de 1973 es celebrà la presentació i inauguració oficial.

En el pati del col·legi, s'oficià la santa Missa, cantada per la coral Mestre Cuevas, dirigida per Enrique Cucarella Ruiz. El P.Estanislau enaltí, en l'homilia, el lema del Col·legi "Virtut i Ciència". Tot seguit, amb l'acompanyament de la banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, s'estrenà, cantat pel cor Mestre Cuevas i alumnes del col·legi, l'himne Virtut i Ciència, lletra de Rafael Súria Albiñana, música d'Agustí Roig Barrios.

Homenatje al Pare Estanislau i bust situat al col·legiAmb la presència del P.Efrén de la Madre de Dios O.C.D.(José Maria Montalvá); rector de la Parròquia P. Salvador Miñana Estruch; del conseller nacional José Maria Adán; autoritats de la localitat i altres poblacions; rector del col·legi de Sant Bonaventura de Múrcia i altres frares caputxins; arquitecte José Maria Cerveró Gomis i constructors, els germans Ribera, el P. Estanislau tallà la cinta simbòlica de la inauguració, i beneí cadascuna de les aules del col·legi.

Tot seguit, el president de l'APA, Joan Baptista Sanz Osca descobrí, en el jardí del Col·legi, el bust del F,.Estanislau, obra de l'escultor Francesc Tronchoní de Picassent, on llegim GUADASSUAR AL PADRE ESTANISLAO, FUNDADOR Y ALMA DE ESTE COLEGIO. 7 OCTUBRE 1973.

Les NOCES D'ARGENT del Col·legi Sant Francesc que ara commemorem, marquen una important etapa digna a tenir en compte en el context de la seua evolució històrica, ja que ha vingut realitzant, amb tota autenticitat i eficàcia, durant vint-i-cinc anys, una meritòria labor docent formativa.

Agustí Roig Barrios

BIOGRAFIA  (Agustí Roig Barrios, Cronista Oficial De La Vila )

        El Pare Estanislau María de Guadassuar, nom que rebé en professar en religió, i de pila Josep García Barberà, nasqué a Guadassuar el 3 de maig de 1902, fill d'una piadosa família d'agricultors.

Des de la més tendra infància, es manifestà amb fervent vocació religiosa i gran afecció a l'estudi. Fou acòlit de la seua Parròquia. Als 10 anys ingressà en el Seminari Seràfic que l'ordre Caputxina té a Massamagrell. El 1917 passà al noviciat de l'Olleria.

L'any 1925 fou ungit prevere pel Serf de Déu Lluís Amigó i Ferrer, bisbe de Sogorb i el 8 de novembre va celebrar la primera missa a Guadassuar. El Pare Efrén de la Madre de Dios O.C.D. (José María Montalvá) el va veure aquell dia així: "Un jove ros, elegant -ho ha sigut sempre- elegant espiritualment i corporalment. Predicà l'homilia el seu cosí, el Doctor Antoni Barberà Sentamans, aleshores catedràtic de la Facultat de Filosofía de la Universitat Pontifícia de València i uns anys després, canonge d'Oriola, (on va ser assessinat el 1936).Pare Estanislau

La inclinació a l'estudi i constància en el treball el portaren a amples latituds de l'esperit i vasts cims de cultura. Un dels motius principals del renom que aconseguí el P. Estanislau fou la seua predicació, que tant atreia l'erudit com el profà, per la seua erudició i clarividència.

El camp docent fou, a més, el gran amor de la seua llarga existència. Desprès d'ordenat sacerdot, és nomenat professor del col·legi de batxillerat Sant Bonaventura de Totana, i sense deixar els estudis, aconseguí la llicenciatura en Filosofía i lletres en les Universitats de València i Saragossa. En acabar exercí de rector en el mateix col·legi.

La guerra civil alterà el normal quefer del P. Estanislau. Empressonat a Múrcia i després a Cartagena, tingué la satisfacció que l'advocat que el va defendre fóra un dels seus deixebles. Impressionat el tribunal pel talent, finesa i les raons que al·legà el frare caputxí, li concedí la llibertat amb certes condicions; havia d'incorporar-se als serveis auxiliars de l'Exèrcit de guarnició a L'Alcúdia de Crespins. El P. Estanislau no perdé el temps en aquesta situació, ja que els comandaments li encarregaren que pronunciara conferències culturals als soldats i població civil.

El Capítol General dels caputxins celebrat a Roma, l'any 1939, l'elegí Ministre de la Provincia Caputxina de València i en expirar el trienni, passà a rector del Seminari de Massamagrell. El 1942 és nomenat altra vegada Superior Provincial, aquesta vegada pel Capítol de València i realitza la visita canònica a les missions caputxines de Colòmbia, i es troba en aquelles terres, amb l'ilustre vorassuarenc, P. vicent Roig i Villalba, bisbe, aleshores de la Guajira.

En cessar de Provincial, el P. Estanislau es dedicà a la fundació del col·legi de batxillerat Sant Bonaventura de Múrcia, inaugurat el 1949.

Per tercera vegada, el 1954, és nomenat Ministre Provincial i després, al cap de tres anys sortí cap a Roma, on el Capítol General l'elegí Definidor General per als països hispanolusitans, càrrec que ocupà durant 6 aPare Estanislaunys.

El 1964 es trobà altra vegada a Totana, com a professor de Teología. L'ajuntament d'aquesta població l'anomenà Fill adoptiu de Totana.

El 1965 la Santa Seu encarregà la Parròquia de Guadassuar a l'Ordre Caputxina i el P. Estanislau hi fou nombrat rector. Es faria llarg d'explicar la intensa activitat que desenvolupà durant els 5 anys que estigué de rector.

L'any 1970 renuncià a la rectoria per a dedicar-se de ple a la fundació del Col·legi Sant Francesc d'Educació General Bàsica de Guadassuar, el qual començà la seua labor docent en el curs acadèmic 1971-72. La presentació oficial es celbra el 7 d'octubre de 1973, en concloure totes les obres.

En aquesta data, la població de Guadassuar dedicà al P. Estanislau un emotiu homenatge. L'Ajuntament el nomenà Fill predilecte de la Vila i per part del Govern Espanyol, l'Alcalde li imposà l'Encomienda d'Alfonso X el savi.

El P. Estanislau morí el 10 de març de 1991 i les seues despulles reposen en la cripta oberta davant de l'altar major de l'ermita de Sant Roc.

El P. Estanislau ens deixà físicament, però la seua gran obra, el Col·legi de Sant Francesc, i el que és més important, la seua idea educativa, són hui tresor inestimable del patrimoni de Guadassuar.

Comments